Relació d’ajuda professional que facilita un procés de canvi i la gestió dels conflictes amb un mateix i en la relació amb els altres.
Així doncs, el counselling o acompanyament psicològic dirigit a persones, parelles, famílies i grups, és una relació d’ajuda professional que, mitjançant un treball acotat en el temps i enquadrat en uns objectius específics i mitjans d’intervenció, possibilita un procés de canvi personal i relacional.
Una metodologia de relació d’ajuda professional on es donen el temps i l’espai necessaris per aprofundir i descobrir què ens està passant, allò què no funciona i el què ens impedeix de sentir-nos i viure com voldríem. Aquest procés no implica una profunda reestructuració de la personalitat, ja que com a abordatge metodològic, el counselling no pretén curar cap patologia mèdica o psicològica (no és una teràpia ni una psicoteràpia), on ja existeixen altres professionals de la sanitat per atendre-les.
Com a Counsellor amb anys d’experiència professional i amb estudis universitaris en counselling (URL), en psicologia de la comunicació (UB -UAB), en gestió de conflictes (UB) i en ciències socials (Humanitats), acompanyo a la gestió i transformació dels problemes i crisi de la vida quotidiana, fomentant el desenvolupament positiu de les persones, facilitant la presa de decisions i els processos de canvi relacional necessaris en cada situació vital.
- Canvis sobtats i crisi personals
- Pèrdua del sentit vital
- Processos de dol i sentiments de pèrdua
- Impossibilitat d’arribar a objectius personals o professionals
- Incapacitat per comunicar-se adequadament
- Deliberació i presa de decisions importants
- Autoestima deficient
- Vivències negatives en l’àmbit laboral o professional
- Qualsevol altra situació o sentiment que no ens permeti gaudir adequadament de la vida
- Canvis sobtats en la relació
- Desavinences en qualsevol àmbit
- Processos de dol i sentiments de pèrdua compartits
- Gestió per assolir una comunicació positiva
- Processos de separació o divorci
- Relacions amb les famílies extenses
- Impossibilitat d’arribar a objectius compartits
- Deliberació i presa de decisions importants
- Pèrdua de confiança
- Gestió per una parentalitat adequada
- Qualsevol altra situació o sentiment que no permeti gaudir adequadament de la vida en parella
- Canvis sobtats en l’àmbit familiar
- Famílies reconstituïdes
- Relació sistèmica de la família extensa
- Comunicació positiva i gestió de secrets generacionals
- Incapacitat de comunicar-se adequadament
- Deliberació i presa de decisions importants
- Gestió d’infermetats i accidents
- Gestió adequat del dol i les pèrdues
- Acompanyament a famílies amb membres amb discapacitat intel·lectual
- Gestió d’una comunicació adequada
- Planificació de recursos
- Relació sistèmica entre els integrants del grup
- Gestió de conflictes (recursos escassos, rols i poder, etc.)
- Deliberació i presa de decisions importants
- Vivències negatives en l’àmbit laboral, professional o empresarial
- Gestió de qualsevol grup humà amb problemes de comunicació i necessitat de canvi
Si bé és cert que s’ha treballat per detectar precoçment i fer un acompanyament educatiu especialitzat, adequat i efectiu, als nens i nenes amb altes capacitats, no és així en el cas dels adults; donant-se la paradoxa de que un gran nombre d’aquestes persones no arriben a desenvolupar adequadament, per diversos motius, les seves habilitats socials i capacitats artístiques o intel·lectuals i patint, en molts casos, sentiments d’inadequació o soledat, des de la vivència íntima d’una diferència no assumida o acceptada.
Un acompanyament integratiu, humanista i acurat, a les persones adultes amb altes capacitats, per treballar, entre d’altres punts:
- Gestió dels sentiments d’inadequació o soledat
- Incapacitat de comunicar-se adequadament amb els altres
- Deliberació i presa de decisions importants
- Canvi i adequació professional a les pròpies capacitats
- Vivències negatives en l’àmbit laboral o professional
- Gestió d’una inadequada autoestima i sentiments d’inferioritat
- Situacions de tensió o estrès a l’aula, el claustre, o en la relació amb les famílies.
- Sentir-se desmotivat i amb falta de ganes de continuar la tasca docent.
- Dificultats en la relació amb els altres, en general i especialment amb els companys.
- Pors (personals o professionals) referents a la feina o les relacions socials.
- Estats d’ansietat o pànic en l’afrontament de conflictes en el dia a dia al centre educatiu.
- Alteracions emocionals, irritabilitat, depressió, excitabilitat.
- Adaptació a noves situacions professionals, canvis o noves responsabilitats.
- Transicions i adaptacions personals (divorci, pèrdues i dol, infermetats) o professionals.
- Tots aquells situacions i vivències que generen malestar en qualsevol àmbit de la vida quotidiana.