Posted on Leave a comment

Curs de Mediació en l’àmbit educatiu a Palma

Aquest darrer mes de juliol de 2018 Toni Rius ha impartit el curs “Mediació de conflictes en l’àmbit educatiu” al col·lectiu de professor de secundaria del centre Verge del Carme de Palma de Mallorca. El curs ha estat organitzat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears.

Posted on Leave a comment

Autodeterminació, interdependència, apoderament i vulnerabilitat

Interdependència

En la relació amb els altres, com bé desenvolupa John Paul Lederach, necessitem la independència que ens dóna l’autodeterminació per tenir la possibilitat d’escollir el ser mútuament dependents entre iguals, per tal de trobar la veritable llibertat, ja que la nostra realització pròpia està intrínsecament entreteixida en la nostra relació i interacció amb els altres. Aquí entra el concepte d’igualtat que “qualifica la justícia i la interdependència: aquella en què tots participen com a iguals”.

“La llibertat és la capacitat de l’home de prendre part en el seu propi desenvolupament. És la nostra capacitat de modelar a nosaltres mateixos”. Rotllo May.

Quan parlem de pau o de conflicte, directament o indirectament parlem de valors humans, especialment de la llibertat i de la justícia. Els conflictes, ja siguin personals o sociopolítics, s’estructuren en la incompatibilitat de preferir i donar suport un d’aquests dos valors a costa de l’altre, en un intent d’evitar la paradoxa que suposen aquests dos paradigmes. Lederach manté que: “Hem de mantenir-los junts i aprendre de la tensió que presenten, encara que sigui difícil” (Lederach, 2000).
autodeterminació

L’acte-determinació com a llibertat basant-se que l’individu participi en la construcció del seu propi destí i que “forces externes a ell no manipulen les seves opcions, metes o processos de prendre decisions, sinó que l’individu està en un medi ambient en el que és el participant principal de la seva pròpia història […] l’autodeterminació és la llibertat de marcar i crear objectius, valorar alternatives i realitzar un programa autogenerat. ”

“[…] és el dir” si “o” no “a una decisió específica: és el poder modelar i crear-nos nosaltres mateixos. La llibertat és la capacitat, en paraules de Nietzsche, d ‘” arribar a ser el que veritablement som “. (May, 1972)

interdependència

La interdependència com a contrapart paradoxal de l’auto-determinació, que introdueix el constructe de “justícia”, tot i que la llibertat, en si, suposa aquesta paradoxa en la necessitat de combinar la independència personal amb el bé comú. Lederach (Lederach, 2000) suggereix que la interdependència subratlla l’altra cara de la moneda de la llibertat i es refereix, fonamentalment, a la dependència mútua. “Com un valor, vol dir que aquest tipus de relació és bo i digne de prosseguir. Per descomptat, vol dir que ens interrelacionem i prenem en consideració aquells amb els que som mútuament dependents. La llibertat és la condició paradoxal de participar en la formació del nostre propi destí, en conjunció amb el foment de la nostra mútua dependència “.

“El futur està amb la dona o l’home que viu com un individu, conscient dins de la solidaritat de la humanitat. Llavors, es beneficia de la tensió entre la individualitat i la solidaritat com a font de la seva creativitat ètica “. (May, 1972)

Apoderament i vulnerabilitat

L’equilibri de poder és bàsic per a la gestió adequada dels conflictes i hem de donar poder a la part o parts amb menys poder, per poder treballar en la transformació del conflicte, a partir de la igualtat en l’auto-determinació, per arribar a acords sense ser manipulats o controlats pel poder exercit per les altres parts: “una posició que és possible només en la mesura que té poder negociable.”

“Si només certes persones i grups estan apoderats, llavors altres no poden protegir-se, ni parlar per si mateixos, i inevitablement arriben a ser maltractats com a mitjans i no com fins.” (Lane, 1978)

Pel que fa a la vulnerabilitat, Lederach escriu: “Implica un esperit d’humilitat -no arrogància- en què ens reconeixem a nosaltres i als altres com formant igualment part de la mateixa humanitat, amb les mateixes necessitats, potències i debilitats que distingeixen la nostra espècie . En el seu sentit més literal, la vulnerabilitat suposa que un aquesta obert a l’atac. En definitiva és un risc. ¿Però no és la vida així? Un profund significat i unes relacions veritables només resulten de fer el pas de arriscar-se als altres. Hem d’insistir una altra vegada en que és la paradoxa -la de mantenir junts l’apoderament i la vulnerabilitat- el valor que fonamenta la nostra perspectiva sobre els conflictes. No acumulem poder perquè a continuació puguem ser superiors o dominem. L’apoderament té sentit només en la mesura que produeix la justícia i ajuda als que no tenen poder a participar com a iguals en el conflicte. Igualment, no som vulnerables per tal que s’aprofitin de nosaltres, o per evitar el conflicte, sinó perquè mantinguem la sensibilitat i el respecte als altres.

 

Posted on Leave a comment

Seminaris Universitat Miguel Hernández

Durant aquest mes de maig de 2018, Toni Rius i Núria Solé (Equip Eirene) hem desenvolupat un seguit de seminaris sobre Comunicació Humana i Gestió de conflictes, dins de la Formació d’extensió universitària AUNEX (Aulas Universitarias de la Experiencia) que realitza la Universitat Miguel Hernández d’Elx (Alacant), a les seves seus d’Elx, El Campello, Altea, Orihola, Benidorm i Ibi, en col·laboració amb la Fundació de l’Obra Social La Caixa.

[su_youtube url=”https://youtu.be/ASs2OtwNq7I”]

Posted on Leave a comment

Màster Mediació CDL

Màster Mediació CDL

Toni Rius ha estat Coordinador del “Màster de Mediació Familiar, civil i Mercantil i en Organitzacions complexes (Màster Mediació CDL)” des del curs 2013-14 fins al 2016-17. Aquest Màster el realitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Ha estat un plaer el poder col·laborar a formar aquestes quatre promocions de nous mediadors i mediadores. En les fotografies adjuntes es mostra l’acte de lliurament de títols a una d’aquestes promocions.

CDL

Posted on Leave a comment

Primer les persones

Toni Rius, com a representant d’Equip Eirene, ha participat en els Fòrums de debat, del Projecte “Primer les persones: Cuidar com ens agradaria ser cuidats”. Aquest projecte de l’Obra Social “la Caixa”, i les seves conclusions són fruit d’un ampli procés d’investigació-acció participativa. Es recullen opinions, percepcions i representacions socials sobre la cura i la dependència en l’àmbit de l’envelliment. En aquest sentit, s’han realitzat un conjunt d’accions, coordinades i complementàries entre sí, utilitzant diferents acostaments metodològics.

Com a mostra d’algunes de les conclusions del projecte, incorporem alguns paràgraf de la Carta:

“[…] Cuidar supone una acción intrínseca a la condición humana. Todas las personas necesitamos ser cuidadas en algún momento de nuestra vida, porque somos vulnerables. Sin cuidados, no existe esta sociedad. Cuidar i ser cuidado entraña “ponerse en el lugar de la otra persona cuidada o cuidadora”. Tanto la dependencia como el cuidado se producen en el marco de una experiencia compartida de interdependencia, en la que tanto las personas que necesitan ayuda como las que cuidan ven afectada su vida cotidiana, el ejercicio de su autonomía y su independencia.[…]”

“[…] El aumento de la esperanza de vida trae consigo un cambio en la significación de las edades y una mayor diversificación de las distintas etapas de la vida. El proceso de envejecimiento pasa por una etapa de «madurez», caracterizada por una continuidad en los roles, y avanza hacia el tiempo de la fragilidad y, en buena parte de los casos, hacia la necesidad de recepción de apoyos y cuidados.

En resumen, la sociedad evoluciona: la ratio de apoyo familiar (personas de 45-64 años con respecto a las de 80 y más) pasará del 4,75 en 2014 al 1,45 en 2050 (INE), y la incorporación de las mujeres al mundo laboral seguirá aumentando. Nos encontramos ante un proceso de cambio que estructura una sociedad más justa y menos discriminadora en función del género, en el que las mujeres acceden de forma cada vez más generalizada al sistema educativo en todos sus niveles y, por lo tanto, aspiran a participar en condiciones de igualdad en el sistema productivo.[…]

Document complet

Posted on Leave a comment

Trobada Juntes 2017 d’Espais Gent Gran

Toni Rius i Núria Solé han participat en la Trobada Juntes 2017 d’Espais Gent Gran, de l’Obra Social La Caixa. Realitzades en dues trobades a l’EspaiCaixa de Girona i a CaixaFòrum de Barcelona. En aquesta edició hem presentat la segona fase del projecte “Eines pel respecte, l’atenció i el bon tracte”. Dins del programa “Gent Gran: Patrimoni de la Humanitat.”

Representació dramatitzada

Per aquestes dues jornades a Barcelona i Girona, hem preparat una presentació teatralitzada, incorporat dues curtes dramatitzacions. Són situacions conflictives que es poden donar en el dia a dia dels Centres. Per aquestes dramatitzacions hem comptat amb els nostres col·laboradors, els actors Anna Barrachina i Enric Majó. S’han aprofitat les situacions mostrades, per explicar la gestió de conflictes aplicada a cadascuna de les situacions conflictives. El públic, membres de les Juntes, s’ha vist perfectament identificat amb aquestes circumstàncies de la vida quotidiana dels Centres de Gent Gran de l’Obra Social de “la Caixa”.

Posted on Leave a comment

II Jornades d’ACHE a Barcelona

II-Jornadas-ACHE-Toni-Rius

Toni Rius participa en les II Jornades d’ACHE a Barcelona. Associació de Counselling Humanista Espanyola.
Dies 28 i 29 d’abril de 2016

Amb la consigna Counselling pel canvi, la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés -Universitat Ramon Llull- va acollir durant dos dies la XXI Jornada Estatal d’Humanització de la Salut i la II Jornada de l’Associació de Counselling Humanista Espanyola. Aquestes trobades van ser organitzats pel Centre d’Humanització de la Salut, partner de formació de la Facultat Pere Tarrés, l’Associació de Counselling Humanista Espanyola i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés -URL-.

 

Conferència

A la segona jornada es va impartir la conferència Estat de l’Art a Counselling (R + D): Associacionisme, Recerca, Producció bibliogràfica i àmbits d’intervenció, a càrrec de Toni Rius, Màster en Counselling per la Facultat Pere Tarrés. Aquesta ponència va estar més orientada a fer un diagnòstic general del Counselling a l’estat espanyol arribant a la conclusió que es troba desigualment desenvolupat, amb un associacionisme massa sectorial i segmentat. Pel que respectaba a la investigació, aquesta exigeix ​​rigor i va pronunciar que aquesta suposava una oportunitat de professionalitzar el Counselling encara més. Rius ha indicat que a més de la investigació, aquesta necessàriament havia d’anar acompanyada per la confecció d’articles de caràcter científic i d’opinió, molt necessari en la praxi del Counselling.

 

Posted on 1 Comment

Curs Mediació i Counselling

Centro de Humanización de la Salud, Formación, Counselling

Combina eficazmente mediación y counselling

Curso presencial en el CEHS. Tres Cantos, Madrid. 20 y 21 de mayo de 2016

La mediación y el counselling son dos disciplinas muy complementarias…¿Sabes sacarles partido? Para ello te proponemos desde el CEHS un curso presencial. Será los días 20 y 21 de mayo, impartido por Antoni Rius Carbonell, experto en estas disciplinas.Con esta formación, pretendemos realizar un primer acercamiento a las dos disciplinas, Mediación y Counselling, para los alumnos que tengan conocimientos profesionales o académicos de solo una de ellas, o para aquellos interesados en realizar un primer contacto con ambas disciplinas y su complementariedad. Y también deseamos trabajar y reflexionar sobre las herramientas metodológicas que pueden aportarse mutuamente en su praxis profesional la Mediación y el Counselling.

CONTENIDOS
1. La mediación

Definición y principios metodológicos básicos
Modelos de mediación

2. El Counselling

Definición y principios metodológicos básicos
Las fases del proceso

3. Puntos de encuentro

Dos metodologías de relación de ayuda
Herramientas básicas comunes

4. Complementariedad

Aportaciones del Counselling a la Mediación
Aportaciones de la Mediación al Counselling

5. Conclusiones y propuestas
Posted on Leave a comment

Foment de la mediació en l’advocacia

I JORNADA DE FOMENT DE LA MEDIACIÓ EN L’ADVOCACIA. La mediació, una oportunitat per construir. UOC – Desembre de 2015

La mediació representa un dels més importants mètodes de resolució alternativa de conflictes, i persegueix salvar els obstacles que dificulten l’efectivitat del dret fonamental a la tutela judicial efectiva: la dilació dels processos i el cost econòmic i emocional del mateix.

La Jornada de Foment de la Mediació a l’Advocacia, vinculada al Màster Universitari en Advocacia de la UOC, busca donar compliment a un dels objectius i compromisos que assumim en dissenyar el programa: el de promoure en els nostres estudiants l’esperit mediador. Però també aspira a convertir-se en un espai de reflexió i debat per a tots aquells advocats i altres operadors jurídics i no jurídics interessats en la mediació.

Ponents

Raquel Alastruey – Magistrada del Juzgado de 1ª Instancia de Barcelona y miembro del GEMME

Lourdes Carrasco Rubio – Abogada y mediadora

Toni Rius Carbonell  – Experto en Mediación y Counselling.

Marian Avedillo Ros – Abogada, mediadora, coordinadora de parentalidad y consultora de la UOC.

Carlos Puigcerver Asor – Magistrado del Juzgado de Primera Instancia 50 de Barcelona

Carles García Roquetes – Abogado, mediador y consultor de la UOC.

Rosa M. Torre Lloveras – Directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

Programa

16:00 – 16:15  Bienvenida y presentación

Ana María Delgado. Directora de Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC. Miembro del GEMME.

Blanca Torrubia. Directora del Máster Universitario en Abogacía de la UOC. Miembro del GEMME.

16:15- 17:45 Mesa redonda 1: El impulso de esta metodología.

Moderadora: Blanca Torrubia Chalmeta

1. Política judicial de implantación de la mediación. Experiencias de derivación desde los Tribunales de Justicia.

Raquel Alastruey. Magistrada del Juzgado de 1ª Instancia de Barcelona y miembro del GEMME

2. Proceso a seguir tras la derivación judicial: ¿Qué deben saber los abogados sobre la mediación?.

Lourdes Carrasco Rubio. Abogada y mediadora

3. Acompañar adecuadamente a las personas en el proceso de mediación.

Antoni Rius Carbonell.  Experto en Mediación y Counselling.

Coloquio

17:45- 18:15 Pausa café

18:15-19:45 Mesa redonda 2: Nuevas perspectivas.

Moderador: Jesús Sánchez García. Abogado y consultor de la UOC

1. La coordinación de parentalidad. Teoría y puesta en funcionamiento.

Marian Avedillo Ros. Abogada, mediadora, coordinadora de parentalidad y consultora de la UOC.

2. La situación de los desahucios en los casos de falta de recursos con la nueva normativa. Planteamiento general y repercusión económica

Carlos Puigcerver Asor. Magistrado del Juzgado de Primera Instancia 50 de Barcelona

3. ¿Hay salida mediada en este nuevo contexto normativo?

Carles García Roquetes. Abogado, mediador y consultor de la UOC.

Coloquio

19:45-20:00  Clausura de la jornada

Rosa M. Torre Lloveras

Directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya